POSAR LÍMITS
FUNDACIÓN RANA
Els límits personals són com unes “normes” que cada persona estableix per protegir-se de qualsevol situació que consideri insegura, incòmoda o irrespectuosa. Representen l’acció davant d’un fet que es percep com inadequat, invasiu o perillós. És per això que és indispensable ensenyar als infants a posar-los. És una manera de cuidar-se i defensar-se.
Cal tenir clar que posar límits implica totes les persones del voltant de l’infant: familiars, persones desconegudes, companys, mestres… Els abusos solen produir-se, la gran majoria de vegades, dins d’un marc de màxima confiança i, per això, cal transformar la cultura de submissió i respecte cec cap als més grans. Per exemple:
- Un nin de 6 anys té dret a dir “No m’agrada. Basta” quan la seva mare li crida constantment? Sí.
- Una nina de 9 anys té dret a dir “No m’agrada. Basta” a la seva padrina que li fa broma perquè li comencen a créixer els pits? Sí.
És cert que els infants necessiten rebre límits quan cal, però també és important que puguin experimentar posant-ne, per:
- Entendre que el cos és seu: interioritzar aquesta idea redueix la possibilitat que algú s’aprofiti d’ells i els manipuli. Poden dir no tant a adults com a iguals.
- Reconèixer els seus sentiments i emocions: així poden expressar com se senten i ser escoltats, interioritzant una resposta basada en la confiança.
L’aventura a Illa Tropicalia és divertida, però també dona un missatge clar: tothom té el dret a posar límits quan una situació es torna confusa, no es pot entendre o succeeix alguna cosa que no et fa sentir bé. Us ha passat alguna vegada que el que comença sent un joc, deixa de ser-ho?
A Illa Tropicalia aquest concepte apareix quan en Nil diu “no” a practicar slackline amb en Lichi per por a caure, fer-se mal o passar vergonya. Aquesta resposta no hauria estat possible sense altres experiències prèvies (divertir-se amb castells de sorra, tenir por a la foscor, comptar amb el suport constant d’en Mango...). En definitiva, posar límits és una necessitat de tots/es.
Durant la lectura, quines preguntes podem plantejar-nos?
- En Lichi pot obligar en Nil a pujar a la corda?
- Si en Nil construeix castells de sorra amb els Banyadorus Petitus i no li surt com vol, està bé que es burlin d’ell? En Nil pot dir “Basta, no m’agrada que feu això”?
En la majoria dels casos, els infants aprenen a posar límits en situacions quotidianes. També és important que les persones adultes reforcem aquest concepte i treballin amb ells. Una bona eina és el llibre Ni un besito a la fuerza? de Marion Mebes, que fomenta un espai de reflexió on la cultura de les “salutacions o acomiadaments” amb un petó ha de canviar.